No queda paper,
el cervell queda desanímat,
així és la ment,
tal mena en paradoxa quieta,
de quiet destí.
F Abitón
Bea Talegón
Somrigui, si us plau Quant de temps fa que no rius amb ganes? No estic parlant, òbviament, d'aquell somriure d...
-
Se'n va la bola d´autèntic. Què errada méua inventada. El error ortográfic devé seguit fingir farsa: Diguent manera de raonar, raoná...
-
El coet de Noè Ahir, com cada diumenge, vaig mirar una pel·lícula escarxofada al sofà. Va toc... -
Energia “verda”, democràcia en l'ombra: el cas Forestalia i les esquerdes de la transició energètica Energia “verda”, democràcia en om...