El problema de les ics
“Qui vota els corruptes els legitima, els justifica i és tan responsable com ells.”
Julio Anguita
Acabada la processó de trons, comença la de reus. El Captiu arriba als seus tribunals. Semblaria que n'hi ha per a tothom, quan, en realitat, el gran problema és el que té el PSOE els mesos vinents. Que d'Ábalos i Koldo passem al germaníssim, i encara ens queden les sorpreses de la instrucció de Begoña Gómez, la peça secreta de Plus Ultra i els pagaments a Zapatero, la investigació del finançament irregular del PSOE, Hidrocarburs i les adjudicacions. D'aquí, suposo, l'afany desesperat de la propaganda i les extensions jurídiques socialistes i governamentals en els últims instants.
D'aquí l'esforç per donar més rellevància política al judici de Kitchen que a tota la resta de coses. Han sortit en estampida a proclamar-ho. D'aquí el "tu més" i el "n'hi ha per a tothom". I la veritat és que això del ministre Fernández Díaz utilitzant els ressorts de l'estat, la mateixa policia, per entorpir la justícia i salvar els mobles del PP de les seves pròpies misèries és gravíssim. D'aquell nefand ministeri i d'aquells usos corromputs, què els n'he d'explicar, als catalans? Com a corrupció dels cridats a perseguir-la és paradigmàtica, i com a escola per cometre delictes policials que intentin tapar-ne d'altres no té parangó. Només que d'això fa anys que en parlem, i jo en la meva cita amb vostès també (Operació corrompre la democràcia).
O sigui que ara veurem a quant els surt de condemna, però el peatge polític ja el van pagar. El va pagar Rajoy a la moció de censura, el van pagar ells sent apartats de qualsevol possible resurrecció política i el va pagar el partit amb una llarga travessia que va incloure les doloroses primàries, de les quals van caure també Cospedal i Soraya, les successores in pectore, per recaure en l'imberbe Casado, que, al seu torn, va ser laminat. Malgrat tot, sento que es demanen responsabilitats a Feijóo, que se li exigeix que es pronunciï, que es distanciï, que els condemni i els llanci als lleons amb més ímpetu del que ha emprat. No dic que no pogués exigir-se més penitència, però és que als qui la demanen deixa'ls córrer també. Que diuen que és impossible que una operació per amagar la corrupció del PP ordida per un ministre la desconegués Rajoy! Els mateixos que diuen que Sánchez ja ha fet prou amb apartar i renegar de les seves mans dretes perquè ell, per descomptat, no sabia ni podia saber-ne res de res! De coherència i objectivitat, bé, gràcies.
La diferència és que Sánchez fa l'orni. Siguem seriosos. Sánchez continua governant exclusivament perquè les diferències reals o electorals entre PP i Junts i l'estigma de Vox impedeixen que es dugui a terme una moció de censura com la que se li va fer a Rajoy i va defensar amb tant d'ímpetu l'acusat Ábalos. La famosa moció per convocar eleccions. Sumeu a aquesta reacció al·lèrgica la del PNB, que no només és ideològica amb Vox, sinó que és d'anafilaxi, ja que el PSOE té el detonant per prendre'ls la lehendakaritza i donar-l'hi a Bildu. Si Sánchez i el PSOE no tinguessin al davant aquesta xarxa d'incompatibilitats, ja serien fora, perquè de motius i de vergonyes per ser fora n'han donat i en continuaran donant més que suficients.
O sigui que han passat als jocs malabars. El primer, ja ho hem vist, posar tots els seus afins a mirar cap al judici de Kitchen a l'Audiència Nacional i, per mera posició física, a girar l'esquena al Suprem i al viacrucis del seu exsecretari d'Organització. El segon, allargar les coses amb peticions processals excèntriques en tots dos judicis per mirar d'aconseguir el titular o, almenys, donar l'excusa per al punt a les tertúlies. Així han pretès que s'imputi Cospedal com a qüestió prèvia en un judici oral en marxa, cosa que no té ni cap ni peus, i, alhora, han intentat que l'Advocacia de l'Estat fos acceptada, també amb el judici en marxa, com a acusació en el cas d'Ábalos. Totes dues coses han estat rebutjades, però ja han servit per a alguna cortina de fum.
I més enllà de les cuites dels socialistes, que només poden augmentar, i que ni la propaganda més ferotge —que inclou fer forma just en aquell moment que blindaràs falsament l'avortament a la Constitució— podrà aturar, jo entenc la frustració de la societat. Aquí el problema sempre se'l menja l'últim esglaó detectat, però no pugem ni un esglaó més. Les ics són l'oprobi arrossegat de tota la democràcia. A la justícia li ha estat impossible escalar més enllà de Barrionuevo, de Bárcenas, de Fernández Díaz, d'Ábalos… i això no només ha de portar a interrogar-se per la justícia, sinó també pels justiciables. Per què no parlen? Ens hem de creure, en efecte, que en aquest país hi ha hagut ministres que han creat organitzacions criminals de tota mena sense que els seus presidents s'assabentessin de res? Hi ha una epidèmia per la qual decideixen finançar irregularment les seves formacions per gosadia pròpia? Ja veig el gest de mà del Cèsar: "Fes el que calgui i no m'ho expliquis".
A mi el que em corroeix és saber per què, ja amb la soga al coll, tots segueixen el camí disciplinat que mena a la presó. Per què tots paguen els plats trencats solets i no fan com Aldama, que, donant al jutge això i allò altre, aconsegueix rebaixar la petició de pena per col·laborar? Què va mantenir i manté callats tots els homes de tots els presidents? Què esperen o què reben a canvi de no aïllar mai la X?
