Vinc del oblit que és dreçera al destí,
com la ventada vola la pintura,
amb temps devé un miratge on afectara
amb eternes mancançes al temps on fí.
Del oblit vinc i a lo mateix inventi
fins saber creure un passat que m´escura
tast a segles,... i l´àvia on ha de seure.
Si del oblit vinc seré vàlua on opti,
i el sanglot no serà d´art: romànic,
tampoc del home e proesa a l´aventura,
o fós en art a vessar de cervesa,
com tampoc ésser el qual opta a pànic,
serà esquivar-m´hi, promesa a la pressa,
de cor a rondinar-hi a mai ser únic.
F Abitón
