Set vegades són poques
que “Catalunya va ser advertida set vegades perquè corregís l'error a les proves PISA”. Es veu que l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE) va fer saber a “Catalunya” que “havia comès errors en la mostra d'alumnes en les proves”. Com tothom sap, “es van descartar un 23% dels estudiants de la mostra, quan l'OCDE marca que el màxim d'alumnes exempts no pot superar el 5%”. La consellera Esther Niubó troba “deficiències en la comunicació dels criteris als centres, i ha anunciat el relleu de la secretària general d'Educació”.
Deixem de banda que els que van “descartar” alumnes de les proves ho van fer amb criteris realistes, no pas per fotre ningú o perquè no sabessin sumar. Si només pots descartar cinc alumnes d’una classe, perquè no entenen el que llegeixen per diverses raons, però n’hi ha quinze més que tampoc no entenen el que llegeixen per raons també diverses, no serveix de res descartar-ne cinc. No val la pena descartar-los, si en queden quinze en la mateixa situació.
Dit això. És normal que Catalunya no fes cas als set advertiments. Set advertiments són molt pocs per a una comunitat tan especial. De vegades, els enunciats costen d’entendre. De vegades la comprensió és difícil i calen polítics de reforç que ajudin a descobrir les peculiaritats de cadascú, en lloc d’estigmatitzar. Se’ns ha de donar més temps i ajudar-nos amb gomets. De tota manera, que ningú pateixi. El que cal fer és demanar una reunió amb tutoria, que hi vagi qui hi hagi d’anar i que surti d’allà amb un aprovat d’aquests que es diuen “de junta”.
