Vull un arrest domiciliari
Com que anem a la nostra, i en agost de calda i mosques encara més, no sabem qui és l’amo de l’empresa immobiliària Evergrande Group, que és xinès. I amb això vull dir que si l’empresa és gran i a la vegada xinesa és obligatori anomenar-la “el gegant xinès”. Doncs bé, aquest senyor que no sabem qui és, “conegut internacionalment com Hui Ka-yan”, que ha estat condemnat a cadena perpètua per uns delictes relacionats amb el frau immobiliari. A la Xina no s’hi posen per poc. “Es trobava sota arrest domiciliari des del 2023 i a l’abril es va declarar culpable dels càrrecs que se li imputaven”.
Això de l’arrest domiciliari em té fascinada. Esclar que si ets un pelacanyes que ha furtat un mòbil, l’arrest domiciliari pot no ser possible perquè pots no tenir domicili. Però si ets Hui Ka-yan l’arrest domiciliari pot ser una meravella. Tens una casa digna del gegant xinès immobiliari que ets. Amb piscina, servei, celler i sala de ball. Tens, segur, un gimnàs i quilòmetres de bosc per córrer amb els guardaespatlles. Qui vol sortir, tenint això?
No has de sortir, no has d’anar a fer vida social. Tens el que vols. Llibres, pel·lícules, música... És cert que no pots anar al teatre, ni als restaurants, però segur que –ric com ets– pots contractar les companyies i els cuiners perquè et facin un dos per un a casa. No has d’anar a veure ningú. Tothom et pot venir a veure. No t’envien a buscar el pa, no has de treure les escombraries. Em sembla una vida del tot envejable. Per això, que després d’una cosa tan bonica el condemnin a cadena perpètua em sembla molt cruel. ¿Un senyor que ha fet calés amb el totxo ha d’anar a viure en un forat de tres per tres metres, amb ombra total, i sense jacuzzi?
