Assaig d'eclipsi solar
Com si no en tinguéssim prou amb la previsió de concerts per d’aquí a tres anys o l’estrena de noves temporades de sèries que ja hem oblidat, ara apareix un altre fenomen pel qual hem d’estar preparats i assajats: l’eclipsi solar del 12 d’agost. Un espectacle que no es repetirà al nostre país fins a l’any 2180 quan, previsiblement, els que ara som vius serem tots morts o, en el pitjor dels casos, reencarnats en hologrames de nosaltres mateixos estressats per veure si tenim l’oportunitat de veure un nou eclipsi. Esclar que ningú no està obligat a veure res per irrepetible que sigui, però amb l’obsessió actual per demostrar que ets a tot arreu i que no te’n perds ni una, no només cal ser-hi en el moment que toca sinó molt abans, per assegurar-te que seràs al lloc exacte quan arribi el dia que es convertirà en nit. Aquesta vegada no hi ha cap promotora que posi les entrades a una hora concreta per col·lapsar internet, però sí que hi ha uns núvols que fan la guitza i t’impedeixen gaudir de la prèvia d’un espectacle que també pot comptar amb els imprevistos meteorològics. I és que l’avantatge de tot això és que l’univers té l’exclusiva absoluta, i els canvis en l’atmosfera, la paella pel mànec pel que fa a l’èxit de l’esdeveniment. Aquí no es considera l’error humà. Que sempre és un descans. L'altre avantatge és que, si no has assajat, també tens dret a gaudir de l’espectacle, si és que aquell dia pots arribar a lloc, perquè ara mateix no em vull imaginar les anades i vingudes del 12 d’agost. El que tradicionalment ha estat un mal dia per celebrar el teu aniversari, perquè a l’agost no hi ha mai ningú, pot canviar radicalment aquest any. Serà l’aniversari més multitudinari que hagis tingut mai, especialment si ets del sud i convides la gent a casa teva. Perquè, per cert, la justícia poètica és que aquest fenomen on es veurà millor és al sud del país. I com més al sud, millor. Que és una frase que no es pot dir sovint perquè el sud està acostumat a rebre, sí, però no fenòmens astronòmics de la magnitud d’aquest eclipsi. És a dir, que el privilegi caigui al sud és un fet gairebé tan insòlit com que la Lluna s’interposi entre la Terra i el Sol i ho puguem veure.
Però, avantatges i justícies poètiques a part, és interessant veure aquest eclipsi com un símbol, perquè aquest fenomen ens deixarà a les fosques quan encara no s’haurà fet de nit. La frivolitat de l’estiu també s’apagarà durant uns minuts i l’ambient es refredarà de cop, com passa cada vegada que la foscor s’imposa d’una manera brutal al planeta i no precisament per causes naturals. Per això no estem mai preparats ni assajats. Cada vegada que el món és a les fosques no sabem com posar-hi llum. Cada vegada que un psicòpata imposa la negror ens preguntem on teníem les ulleres adequades per veure’l, per què se’ns va escapar. Cada vegada que un conflicte arrabassa la terra de vida ens deixa la mirada plena de llàgrimes i, al mateix temps, d’alleugeriment. Aquesta vegada no ens ha tocat a nosaltres. Encara que els altres sempre som nosaltres.
Podem saber l’hora i el lloc exacte que la Lluna passarà per davant del sol i la seva ombra ens enfosquirà el dia, però encara no sabem quina ombra passa pel cap dels homes que decideixen enfosquir-nos el món. El que sabem és que, de la mateixa manera que l’eclipsi solar es repetirà i que tornarà a passar aquí quan nosaltres ja no hi siguem, la maldat humana persistirà en aquest món que es manté entre fars i naufragis mentre nosaltres assagem com serà veure un esdeveniment que tampoc podem controlar.
