La cantonada a la terra
doncs penja ni té parallamps,
diví el mite, ni sap erra...
què a fondre raigs a tempesta.
Un insubmís nega la guerra,
com Zéus o Júpiter, creurà
és destí guiat, guany per terra
a tot aquell arriben maldats.
Per ser humà també a forrar
cobdícia nascuda d´anhels,
i voluntat de mal a ocorrer.
Sent un girat destí en derrota,
del mals greus on ens dominen .
També ja dur cantons la guerra,
on vol ser més que perdona
ni vull guerra sinó derrota.
F Abitón
