No em mouré tot i una burxant presència,
a vasta present devé al moment cega,
ni sabré de mentires, de què ànima
ser tast a presència de l´arrogància.
del brau la noblesa que s´esperita
a condició esma crescuda convincent.
Marró a negre, a blanca llet e taques,
bónica lletera amb convençut destí.
Separat bou a flames a fil barrades.
Lletra negre del espectacle de morir,
solítud dels boscos o d´àvids de pastoreig,
Terra a morir desegnada sense hemorràgia,
tan núa gallina, xai tendre com llesca de porquet,
arriba la gana i viu l´home a esmer d´home.
F Abitón
