de sang,i en veure´t dolça,
és ja torço bufanda com estorb.
Deixa- s´ho a la gentada,
de patent: és la meva pela.
de ball privat desesperada.
En cec oblit cor de la roca,
acaranona racel
mon bot gelós a lluna fosca.
Ens ha de triar encara,
quina follía a secrets maduren
d´ambdós dir-se a cara.
Amb quina nota punxo el amor,
de sentir feblesa i morir,
com crits de patella a remor.
F Abitón
